La nostra estimada gosseta Syrah ja no hi és entre nosaltres. Se n’ha anat; sense fer soroll, fent-nos una darrera mirada amb els seus ulls tristots, però plens d’estima. La pobrissona estava malalteta i el seu cos, després d’onze anys corrent per les vinyes, compartint moments feliços amb nosaltres i amb tothom que ha conegut al celler… ja ha dit prou.

Has marxat, però ens has deixat tants i tants moments compartits que per sempre formaràs part de tots nosaltres. Juganera, fidel companya, com t’agradaven els “mimitos”, les teves festes d’aniversari amb algun dinaret especial i alguna “xuxe”, fer forats i amagar ossos, mossegar les pilotes, xafardejar quan arribaven les visites, córrer per les vinyes… Quins anys de gaudi i també d’algun ensurt com quan de joveneta vas desaparèixer durant gairebé una setmana o en cada època de zel amb els teus seus embarassos psicològics, que malament ho passaves.

Syrah, bonica, “encara” no has marxat i ja t’enyorem. Hem recorregut juntes un llarg camí, que avui ha tocat a la seva fi. Ara ens quedem amb tot el que ens has deixat i que tant ens ha omplert durant aquests anys compartits d’una manera tan intensa. Ens queda la Turi, també està tristona amb la teva marxa, però ja saps que ella és més “gamberrota” i esbojarrada i ho superarà aviat.

Preciosa, descansa en pau. T’estimem. Sempre viva al nostre cor, sempre present als nostres pensaments.